Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 31 d’octubre del 2013

Juniperus phoenicea

La savina és originària de la zona mediterrània i també es troba a Madeira, Illes Canàries i l'oest d'Aràbia. A totes les illes Balears hi està molt representada la subespècie (considerada per alguns taxonomistes com a varietat) Lycia. És una planta molt resistent al fred, la calor, la secada i els sòls pobres o lleugerament salins; per això es troba des del nivell del mar fins els 2.400 metres d'altitud. Creix en forma silvestre o plantada en jardins. Pot arribar a ser un arbre de fins a 12 metres d'alt, o ser un arbust de dos metres. El tronc de vegades és tortuós i la capçada pot estar deformada per l'acció del vent (sovint es veu així en zones litorals de Menorca). Les fulles juvenils són aciculars i les adultes imbrincades. Normalment és un arbre monoic però alguns exemplars són dioics (plantes masculines i femenines separades). Les flors masculines dispersen el pol·len al principi de primavera i les flors femenines es transformen en un gàlbul marró taronja amb de 3 a 8 llavors.

Ceratonia siliqua

El garrofer és un arbre perennifoli de talla mitjana, de 5 a 7 metres d'alçada i de tronc gruixut i generalment irregular, amb branques llargues i robustes que poden vinclar-se fins gairebé tocar el terra. Les fulles són compostes i contenen de tres a cinc parells de folíols, sense el folíol imparell. Les flors neixen directament sobre la llenya vella, mai en els brots nous i s'agrupen. Hi ha tres tipus de garrofers: plantes femenines, que donen flors femenines i fruits; plantes masculines, que només fan flors masculines, i plantes que fan flors amb els òrgans masculins i femenins.[1] El seu fruit, anomenat garrova o garrofa forma una beina d'entre 10 i 20 cm de longitud, que un cop madur assoleix un color marró fosc, gairebé negre. Les llavors són de forma oval aplanada, de color marró i n'hi ha de 15 a 20 per garrova. És un arbre propi del litoral mediterrani ja que amb temperatures per sota dels 5 graus sota zero es mor. A la península Ibèrica es troba sobretot en el litoral comprès entre el Garraf i l'Algarve.[1]

Cistus Albidus

L′estepa blanca o bordiol blanc (Cistus albidus) és un arbust de la família de les cistàcies. Les fulles són perennes i de color verd grisenc (ja que estan cobertes per pèls blancs), la qual cosa li dóna el nom albidus i la diferencia d'altres estepes. Les flors, grosses, són rosades i tenen els pètals lleugerament arrugats. Els fruits són una càpsula ovoide on es troben les llavors. És, potser, l'estepa més estesa als Països Catalans i creix, independentment del tipus de substrat, en zones influïdes per la Mediterrània

dijous, 17 d’octubre del 2013

La Posidonia Oceanica

Nom:Posidònia Nom ciéntific:Posidònia oceànica Distribució:Mar Mediterrani Característiques:Netetja l'aigua i produeix oxigen al mar

dilluns, 7 d’octubre del 2013