Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 20 de març del 2014

Investigam el fototropisme

https://docs.google.com/presentation/d/1HnMNbj5ZjFQWoiLeuoHYjTgIrReodAMzEp4FvvMsHm8/edit?usp=sharing

Equinoideus

Els equinoderms (Echinodermata, del grec ἐχῖνος echinos "eriçó"; i δέρμα derma "pell") són un fílum d'animals deuteròstoms. Se'n coneixen unes 7.000 espècies actuals i unes 13.000 d'extintes, ja que la seva història evolutiva es remunta a principis del Cambrià,[3] essent un dels grups animals més antincs i més ben representats al registre fòssil. Tots els equinoderms són animals marins; la immensa majoria són bèntics i molts viuen en mars profunds, però la seva màxima diversitat es troba als esculls coral·lins. Són un dels grups més peculiars del regne animal, amb un tret molt característic, la seva simetria pentarradiada, i l'absència absoluta de cefalització, essent els únics animals triblàstics sense cap. Una altra estructura única dels equinoderms és el seu sistema vascular hidràulic, una xarxa de conductes plens d'un fluid diferenciat de l'aigua de mar exterior (té més potassi i proteïnes) que serveix per a tasques de locomoció, alimentació i intercanvi gasós. Disposen d'un sistema circulatori obert i d'un tub digestiu complet.

Holoturies

Els cogombres de mar (o pardals de moro a Mallorca), són uns animals marins equinoderms de la classe dels holoturioïdeus (Holothuroidea), és a dir, un tipus d'holotúries, amb cos allargat i carnós, sense simetria pentagonal com en els altres equinoderms. Tenen un esquelet intern però ha quedat reduït a ossículs repartits per la paret muscular. Normalment la boca està envoltada de petits tentacles, que per la seva forma i número divideixen aquesta classe en tres subclasses: Apodacea, Aspidochirotacea i Dendrochirotacea.