feim iogurt

Investigam el fototropisme

https://docs.google.com/presentation/d/1HnMNbj5ZjFQWoiLeuoHYjTgIrReodAMzEp4FvvMsHm8/edit?usp=sharing

Equinoideus

Els equinoderms (Echinodermata, del grec ἐχῖνος echinos "eriçó"; i δέρμα derma "pell") són un fílum d'animals deuteròstoms. Se'n coneixen unes 7.000 espècies actuals i unes 13.000 d'extintes, ja que la seva història evolutiva es remunta a principis del Cambrià,[3] essent un dels grups animals més antincs i més ben representats al registre fòssil. Tots els equinoderms són animals marins; la immensa majoria són bèntics i molts viuen en mars profunds, però la seva màxima diversitat es troba als esculls coral·lins. Són un dels grups més peculiars del regne animal, amb un tret molt característic, la seva simetria pentarradiada, i l'absència absoluta de cefalització, essent els únics animals triblàstics sense cap. Una altra estructura única dels equinoderms és el seu sistema vascular hidràulic, una xarxa de conductes plens d'un fluid diferenciat de l'aigua de mar exterior (té més potassi i proteïnes) que serveix per a tasques de locomoció, alimentació i intercanvi gasós. Disposen d'un sistema circulatori obert i d'un tub digestiu complet.

Holoturies

Els cogombres de mar (o pardals de moro a Mallorca), són uns animals marins equinoderms de la classe dels holoturioïdeus (Holothuroidea), és a dir, un tipus d'holotúries, amb cos allargat i carnós, sense simetria pentagonal com en els altres equinoderms. Tenen un esquelet intern però ha quedat reduït a ossículs repartits per la paret muscular. Normalment la boca està envoltada de petits tentacles, que per la seva forma i número divideixen aquesta classe en tres subclasses: Apodacea, Aspidochirotacea i Dendrochirotacea.

Diogenes pugilator

Los cangrejos ermitaños son animales carentes de caparazón propio; los más grandes viven a lo largo de la costa del pacífico y alcanzan hasta 46 cm. Tienen cuatro pares de extremidades desarrolladas (incluyendo las pinzas). En el Atlántico y el Mediterráneo las medidas normales van entre los 3 y 15 cm. Introducen el abdomen en cubiertas de moluscos gasterópodos con las que cargan para protegerse. El abdomen de los cangrejos es blando y asimétrico, está plegado y retorcido para que encaje en la cavidad de las cubiertas prestadas. Los apéndices abdominales están modificados para sujetar firmemente el caparazón sobre él.

Anemonia sulcata

Descripción: Los tentáculos son largos y acabado romo, poco retráctiles y muy urticantes. El color es pardo amarillento a verde puro (varía en función de las algas simbióticas), las puntas de los tentáculos acostumbran a ser violetas. Su tamaño puede ser de hasta 20 cm. Tiene dos ecotipos que se diferencia en su aspecto externo influido por el hábitat: una de ellas (tipo I) tiene de 70 a 192 tentáculos y el tipo II es más grande y tiene sobre 192 tentáculos.

Juniperus phoenicea

La savina és originària de la zona mediterrània i també es troba a Madeira, Illes Canàries i l'oest d'Aràbia. A totes les illes Balears hi està molt representada la subespècie (considerada per alguns taxonomistes com a varietat) Lycia. És una planta molt resistent al fred, la calor, la secada i els sòls pobres o lleugerament salins; per això es troba des del nivell del mar fins els 2.400 metres d'altitud. Creix en forma silvestre o plantada en jardins. Pot arribar a ser un arbre de fins a 12 metres d'alt, o ser un arbust de dos metres. El tronc de vegades és tortuós i la capçada pot estar deformada per l'acció del vent (sovint es veu així en zones litorals de Menorca). Les fulles juvenils són aciculars i les adultes imbrincades. Normalment és un arbre monoic però alguns exemplars són dioics (plantes masculines i femenines separades). Les flors masculines dispersen el pol·len al principi de primavera i les flors femenines es transformen en un gàlbul marró taronja amb de 3 a 8 llavors.